Una expenedora de llet cerdana serveix 450 litres cada dia

AQUESTA SETMANA A SURTIT UN ARTICLE EL DIARI "REGIÓ 7" SOBRE LA NOVA MAQUINA DE LLET INSTALADA A PUIGCERDA.

L'explotació ramadera de la Torre d'Estoll de Fontanals ha comercialitzat per primera vegada llet de la Cerdanya, acabada de munyir, directament al client final gràcies a una màquina expenedora que ha instal·lat al centre de Puigcerdà. En les dues primeres setmanes de funcionament la màquina ha registrat una mitjana de venda de 450 litres diaris, volum que ha comportat cues a les hores punta. Els responsables de la iniciativa, els germans Jaume i Francesc Ribot i el representant de l'empresa italiana Vialattea, Isaac Guerra, han valorat molt satisfactòriament el resultat inicial, fins al punt que ja analitzen instal·lar-ne més a la comarca. Això dependrà, però, d'un balanç més extens, ja que ara a l'agost i en les puntes turístiques Puigcerdà multiplica per tres la població.

La llet prové de vaques cerdanes de l'explotació la Torre d'Estoll, que és a sis quilòmetres de Puigcerdà, i és introduïda als tancs interns de la màquina expenedora el mateix dia o, com a màxim, l'endemà de ser munyida, de manera que el client obté una llet que té molt poques hores. La Llet de la Cerdanya -nom que presideix el local del carrer Escoles Pies on hi ha l'expenedora- tan sols experimenta, doncs, el procés de pasteurització, "molt menys agressiu que el d'uperització que es fa a la llet envasada en tetrabricks", segons explica Jaume Ribot. La llet dura sis dies a la nevera i, segons van afirmar ahir els clients que la tastaven, té un gust molt més natural i lleuger que no pas l'envasada, que ha estat sotmesa a grans temperatures. La major part dels clients que ahir compraven llet van mostrar, a més, una actitud militant en favor dels productes naturals i autòctons, conceptes que afegeixen un plus de qualitat al producte, segons els impulsors del projecte.

Connectat al mòbil

La màquina expenedora serveix llet a un euro el litre, tot i que també s'hi pot comprar per decilitres. Els clients també tenen l'opció de comprar-hi una ampolla buida reutilitzable per vint cèntims.

Els ramaders estan en tot moment connectats a la màquina via telèfon mòbil. Així, per exemple, reben un avís quan s'estan buidant els tancs o obtenen informació de la temperatura de la llet i del mateix estat dels tancs fent una trucada. Isaac Guerra, que ha assegurat que "aquesta és la millor llet que es pot beure", ha anunciat que el mes de setembre n'instal·larà màquines a Avià i Santa Maria de Corcó.

Font: Regió 7

IOGURT I MATO COM ELS D'ABANS

En Jaume Ribot elabora a Llivia, i de forma artesanal, derivats làctics amb la llet de les vaques de la Torre d'Estoll.
El jaume de la Torre d'Estoll és un dels molts grans artesans pirinencs que han fet ressorgir l'estimació pels productes autòctons i han permès recuparar vells sabors i sensacions gustatives oblidades. Hi ha poca gent capaç de nagar la qualitat que duran anys ha tingut la llet de les vaques cerdanes. Avui la producció de llet està en crisi, no ho podem amagar, tot i així, les poques casas de pagès que resisteixen ofereixen als consomidors un producte de promer ordre. I am aquesta llet és amb la que en Jaume Ribot, artesà i fill de pagès prop d'Alp, elabora iogurt i mató. En Jaume utilitza mil litres diaris de llet, tots provinents de les vaques de la Torre d'Estoll que muny la seva familia.

L'obrador del Jaume es troba a Gorguja, un nucli del terme municipal de Llivia, a tocar de la frontera amb l'Estat francès. Allà comparteix espai i nom amb el restaurant La Formatgeria de Llivia. Aquest edifici era una antiga formatgeria que als anys 80 va començar a funcionar. Va venir expressament un mestre formatger suís per ensenyar a fer un tipus de formatge que es vendria després per tota la comarca. Aquet era "molt bo", era cremós i tenia un gust boníssim, tipus "Saint Paulin", però la gent d'aquí no estava acostumada a aquest tipus de formatge i, finalment, despres de diferents canvis va haver de tancar.
Anys després del tancament de la fàbrica i amb una clara voluntat de fer algun producte relacionat amb la llet, en Jaume va decidir produir iogurts i mató. Es va convertir en un artesà de l'alimentació i va uns productes que per força havien de funcionar.


EL PROCES D'ELABORACIO
En Jaume fa la transformació de la llet en derivats làctics amb dedicació i, sobretot, amb mètodes naturals.
Primer cal pasteuritza la llet, això és fer-la bullir, per després refredar-la fins a uns 43-45 graus i sembrar-hi així els ferments. Hem de tenir clar que és un producte obtingut per la coagulació de la fermentació de la llet. Desprès de la pasteurització, només cal l'acció de mantenir la temperatura de la ll
et durant 3 o 4 hores, fins arribar a la coagulació. Seguidament, es fa refredar fins a 4 graus per frenat l'acció dels ferments i perquè no es tornin àcids.
El procés d'elaboració del mató és diferent: primer cal pasteuritzar la llet i despres refredar-la fins a uns 40 graus, després afegir-hi el quall, tallar la quallada en daus d'un centimetre aproximadament, escorer'l i posar-lo en motllos.



L'HISTORIA DEL IOGURT
Tot apunta que pastors d'algun lloc remot, quan traslladaven la llet en pells de cabra segurament se'ls fermentava i així van descobrir el que avui coneixem com a iogurt.

Una Elaboració Artesanal

La Formatgeria de Llivia conserva una part de la seva antigua fàbrica de iogurts i mató. Productes artesans que s'elaboren amb llet de vaques alimentades a les pastures de la cerdanya i que continua questionant en Jaume Ribot, l'antic gerent de la fàbrica.



Els seus productes son totalment naturals, sense additius ni conservans, i amb el sabor caracteristic de la Cerdanya. Iogurt i mató que podeu trobar a la petita botiga de La Formatgeria i a differents supermercats i botigues de la Cerdanya.